viernes, 22 de agosto de 2008

Tetera Petó (Tetera Beso)






















11 comentarios:

Joaki dijo...

Ese juego de té está del diez, me gusta mucho el pico de la tetera, tienes muy buenos trabajos...por cierto ¿como vá lo del horno de Rakú?......Saludos...Joaki.

Anónimo dijo...

esta molt be la teva feina continua aixi endevant ens veiem aviat
piti petonets

MªCarmen dijo...

Gracias Joaki!! para mi es un honor que un artista como tu me opine de mi trabajo!! Me anima mucho a seguir con esto... El horno de Rakú esta aún en mente, conociendome no tardaré en construir uno ! Nos vemos por el foro! besitos!
Gràcies Piti!! Moltes gràcies pels ànims, ens veiem aviat !! Petons

Anónimo dijo...

És meravellosa aquesta tetera. Té unes formes sensuals i un color que combina amb tot. El que més m'agrada és el nom tan escaient... "Petó". I és que talment l'agafaria i enfonsaria la meva llengua fins les seves profunditats més íntimes.

És conya, està prou bé. M'agrada.

Hans Castorp

Anónimo dijo...

Hans, tens tota la raó. La tetera petó és absolutament meravellosa: més que pel color, per la sensualitat de la seva forma que suggereix perfectament uns llavis però també altra part de l'anatomia humana femenina. Segurament, si prenem el tè que raja d'ella ens durà a una atmosfera tant celestial que el món que ens envolta esdevindrà completament efímer.

Barbara Petrovna

Anónimo dijo...

Hans i Barbara: sou uns pervertits i a més no heu entès res. La tetera simbolitza clarament el no-res del que venim i cap el que inevitablement estem destinats. La seva forma no ens fa pensar en res més que no sigui el món obscur en el que vivim. Del seu forat cavernós només pot sortir un te com al.legoria de l’esperança de sortir d’un món d’ombres.

Gregorio Samsa

Anónimo dijo...

Absolutament d’acord amb els comentaris del Sr. Samsa. I és que es pot percebre perfectament la influència de la millor ceràmica albano-kosovar (de la branca nihilista-marxista-leninista), molt propensa a buscar respostes a preguntes universals. De ben segur, l’autora de tan digne mostra d’art deu tenir algun avantpassat d’aquelles entranyables contrades D’altra banda, permeteu-me un consell que la modèstia de l’artista li ha impedit apuntar: combineu el te calent que brolla d’aquesta tetera amb Pink Floyd. Us durà a paratges que ni en els millors dels somnis heu trepitjat.

Per amenitzar tan estimable trobada, i abans que m’enfonsi sota els efectes alucinògens que aquesta web m’està induïnt:

Què li diu Aristòfanes a Eurípides?
No em sofoclis que t’esquilo.


Stephen Dedalus

Òscar dijo...

Caram, Carmeta! Què afortunada que ets! El teu bloc no tan sols reb cada dia més visites sinó que tens el privilegi de comptar entre aquestes visites amb les de Hans Castorp, Barbara Petrovna, Gregorio Samsa i Stephen Dedalus (aquest darrer, a més, aporta un toc d'humor brillant a l'enorme qualitat que ja de per sí gaudeix aquesta pàgina). Quins personatges més il·lustrats, quin català més acurat que empren en les seves construccions gramaticals. Jo, quan sigui gran, vull tenir fans com els teus! :-)

Òscar

PD: A mi la tetera petó no em posa catxondo, però reconec que m'agrada molt! :-)

MªCarmen dijo...

Doncs ja veus Oscar! Jo si que m'he quedat ben parada. Si que dona de si la tetera no?!
No tinc paraules.

Anónimo dijo...

Sou tots uns marranos. Potser l’artista no tenia cap altra intenció que crear, simplement, una forma suggerent per prendre un te. De totes maneres, el forat de la tetera no és quelcom més que la dialèctica intrínseca i necessària que està present en tot el que esdevé. No hi ha prou en prendre’s un te, s’ha d’assaborir, i assaborint-lo ens sentim transportats a una atmosfera envoltada de la insinuant forma d’aquesta meravellosa obra d’art que no ens fa cap altra cosa que sentir-nos en continu moviment vers el més llunyà horitzó que expresa la voluptuositat dels llavis que representa.
De totes maneres, entenc que hi pot haver gent a la que posa catxonda.

Antonius Block

Anónimo dijo...

Antonius, perdona la meva ignorància, però jo no només veig una forma suggerent de prendre el te. Jo vaig a casa de l’artista, em serveix el te amb aquest utensili, i l’únic que tinc clar és que m’està dient: “escolta, xato, quan vulguis podem fotre un clau”. Al gra: que només hi veig una vagina monumental disfressada de tetera.
Ep, ja dic, no sóc un expert en ceràmica. Però ràpidament he cridat a la meva veïna del cinquè, que porta molts anys com a psicoanalista, i m’ha assegurat que fins i tot Freud quedaria desconcertat. Aprofundint una mica més, molt probablement en treuriem com a conclusió un complex de vaginisme per part de l’artista. La meva veïna em fa dir que, si us plau, l’autora continuï exhibint les seves obres. Li agradaria treure’s el doctorat i aquesta web li va de nassos.
Jo mentres, me l’afegeixo a "favoritos" i prometo visitar-la sovint. Què voleu que us digui, sóc una barreja grotesca de la dona barbuda i l’ós Baloo i l’unica cosa femenina que he tocat mai ha sigut la galta de la meva mare. Resumint, en certs moments la puc necessitar per desfogar-me en la meva solitud.


Mijail Bakunin